A veces es inevitable pensar que la historia siempre se repite..
Durante este último mes se ha buscado activamente llegar a un consenso para que nuestra primera piedra, que en realidad es la réplica de una inscripción conmemorativa de la fundación de la Barceloneta, tuviese el lugar que se merece o al menos esté expuesta públicamente. En primera instancia se pensó devolverla a su lugar de origen, en la plaza surgida entre Maquinista y Juan de Borbón, pero, entre otras cosas, la falta de seguridad por ubicarse en un espacio abierto fomentó la búsqueda un lugar cerrado apropiado y mientras ese lugar acaba de adecuarse se acepta que sea visitable momentáneamente en el Centro Cívico.
Y la repetición de la historia?.... Bueno a continuación os transcribimos el relato que se publica en el programa de la Fiesta Mayor de la Barceloneta del año 1931:
“Volem la pedra
Sota d’una arcada gòtica del Palau del Bisbe de Barcelona, dorm el somni etern la pedra que tenia adossada a la paret la caserna dels carabiners; aquella pedra ferrenya que indicava als vianants la data que fou fundada la Barceloneta. ¡ Pobra pedra! Ella que havia vist desfilar per davant seu tantes generacions també ha caigut vençuda per la llei imperativa del progrés que no respecta tradicions ni simbolismes. Sense voler la vaig veure, sense cercar-la la vaig trobar, pansida i trista, caiguda com una deferra llançada al món de la quietud. ¡Pobra pedra!
Ella que ha compartit alegries i tristeses amb nosaltres, que com ningú coneix la vida íntima d’aquest poble típic i ha vist néixer els primer fill d’aquest barri no pot conformar-se amb una condemnació tant injusta. Ni ella dèu fer-ho ni nosaltres tolerar-ho.
Volem la pedra que és nostra i la volem al mig del jardí que faran ara en un lloc preferent i ben digne, amb una rodona de terra perquè els fills de la Barceloneta, els nostres fills, puguin dedicar-li un dia guarnint-la de flors i roses amb aquell respecte que sempre ens ha merescut els que s’en anaren per no tornar mi més.
Sota d’una arcada gòtica del Palau del Bisbe de Barcelona, dorm el somni etern la pedra que tenia adossada a la paret la caserna dels carabiners; aquella pedra ferrenya que indicava als vianants la data que fou fundada la Barceloneta. ¡ Pobra pedra! Ella que havia vist desfilar per davant seu tantes generacions també ha caigut vençuda per la llei imperativa del progrés que no respecta tradicions ni simbolismes. Sense voler la vaig veure, sense cercar-la la vaig trobar, pansida i trista, caiguda com una deferra llançada al món de la quietud. ¡Pobra pedra!
Ella que ha compartit alegries i tristeses amb nosaltres, que com ningú coneix la vida íntima d’aquest poble típic i ha vist néixer els primer fill d’aquest barri no pot conformar-se amb una condemnació tant injusta. Ni ella dèu fer-ho ni nosaltres tolerar-ho.
Volem la pedra que és nostra i la volem al mig del jardí que faran ara en un lloc preferent i ben digne, amb una rodona de terra perquè els fills de la Barceloneta, els nostres fills, puguin dedicar-li un dia guarnint-la de flors i roses amb aquell respecte que sempre ens ha merescut els que s’en anaren per no tornar mi més.
JOSEP SERRA, 1931”
No hay comentarios:
Publicar un comentario