Fotografia: Institut de CulturaMuseu Tèxtil i d’Indumentària
Sens dubte si hem de parlar d’una gran celebració a la Barcelona de mitjans de S.XVIII aquesta va ser la inauguració de la Barceloneta. La premsa il·lustrada encara havia d’arribar i s’ hi havia alguna manera de registrar, igual que ara ho faríem amb una fotografia, un acte especial aquest era el ventall.
Els ventalls commemoratius van viure el seu major esplendor durant el S.XVIII i pel que sembla gaudien d’un gran èxit de públic. En general podien ser decorats per una o dues cares i la seva decoració variava depenent de la riquesa dels materials.
La Barceloneta va tenir el seu ventall d’estil Lluís XV, peça que tresoreja el Museu Tèxtil i d’Indumentària, amb barnillatge de nacre pintat que el feien ricament decorat per ambdues cares. Al centre podem veure un retrat eqüestre i el país, la part central del ventall, està pintat amb una imatge on es por admirar l’església de Sant Miquel del Port i alguns dels primers edificis de la nova Barceloneta completant el conjunt l’inscripció “ Barceloneta” a la part inferior, finalment al revers es pintà una vista del fort Pius.
En un moment en què l’urbanisme racionalista començava a imposar-se, el ventall resta així com a testimoni únic de tot un moment històric per a la Barceloneta que acabava de néixer. Segurament podria haver estat d’ una gran dama, donada la seva qualitat, i possiblement dames de la època com Maria Agustina Zapata, Marquesa de la Mina, l’haurien pogut lluir gustoses.
Cap a finals del 1800 la família Rocamora va tenir un negoci de fabricació d’espelmes a la Barceloneta situat a una part de l’antiga sastreria Miquel, anys més tard l’encarregat de custodiar aquesta peça va ser Manel Rocamora, que des de molt jove va tenir vocació de col·leccionista i després d’un primer intent de recollir ceràmiques va decidir que, donada la fragilitat d’aquests materials , era millor dedicar-se a reunir objectes menys delicats forjant així una gran col·lecció d’indumentària de la qual forma part aquest preciós ventall.
Els ventalls commemoratius van viure el seu major esplendor durant el S.XVIII i pel que sembla gaudien d’un gran èxit de públic. En general podien ser decorats per una o dues cares i la seva decoració variava depenent de la riquesa dels materials.
La Barceloneta va tenir el seu ventall d’estil Lluís XV, peça que tresoreja el Museu Tèxtil i d’Indumentària, amb barnillatge de nacre pintat que el feien ricament decorat per ambdues cares. Al centre podem veure un retrat eqüestre i el país, la part central del ventall, està pintat amb una imatge on es por admirar l’església de Sant Miquel del Port i alguns dels primers edificis de la nova Barceloneta completant el conjunt l’inscripció “ Barceloneta” a la part inferior, finalment al revers es pintà una vista del fort Pius.
En un moment en què l’urbanisme racionalista començava a imposar-se, el ventall resta així com a testimoni únic de tot un moment històric per a la Barceloneta que acabava de néixer. Segurament podria haver estat d’ una gran dama, donada la seva qualitat, i possiblement dames de la època com Maria Agustina Zapata, Marquesa de la Mina, l’haurien pogut lluir gustoses.
Cap a finals del 1800 la família Rocamora va tenir un negoci de fabricació d’espelmes a la Barceloneta situat a una part de l’antiga sastreria Miquel, anys més tard l’encarregat de custodiar aquesta peça va ser Manel Rocamora, que des de molt jove va tenir vocació de col·leccionista i després d’un primer intent de recollir ceràmiques va decidir que, donada la fragilitat d’aquests materials , era millor dedicar-se a reunir objectes menys delicats forjant així una gran col·lecció d’indumentària de la qual forma part aquest preciós ventall.
1 comentario:
Es muy interesante pocos barrios pueden decir lo mismo.
Publicar un comentario