martes, 13 de mayo de 2008

Un vaixell del S. XIII

Foto: El mundo


Un vaixell que segons els arqueòlegs podria ser del segle XIII o XIV ha estat trobat sota les obres que s'estan fent al baluard del Migdia, a la Barceloneta. Els experts consideren que és una troballa de gran valor, ja que s'estima que d'embarcacions d'aquesta època només n'hi ha tres o quatre a Europa i es la primera que es troba tant a Catalunya com a l'Estat.
Les obres al baluard del Migdia, per fer pisos, a més de sis metres sota el nivell del mar, han permès la localització d'aquest vaixell enfonsat, que els arqueòlogues anomenen derelicte. És la primera embarcació històrica que es localitza a terra a la ciutat. És de fusta i s'ha trobat girada sobre el fons marí de l'època i tal com estan en aquests moments les excavacions ja es poden veure les costelles i taulons que formaven el bastiment i algunes restes de ceràmica.
El que s'ha localitzat fins ara és la part central de la nau, que està feta amb un tipus de tecnologia que no era usual a la mediterrània i sí a les zones de d'Atlàntic nord. Es per això que els historiadors que treballen sobre el terreny ja l'han començat a anomenar el vaixell viquing.
En la visita d'obres que va fer ahir l'alcalde Hereu i tota la plana major d'arqueòlegs de la ciutat, el director del Museu d'Història, Joan Roca, va posar de relleu que l'embarcació correspon a una època d'esplendor de Catalunya quan aquesta dominava el Mediterrani.
En les pròximes setmanes es continuarà l'excavació i després les restes de la nau seran desmuntades i traslladades al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Girona. Es calcula que els treballs de restauració podrien durar un mínim de tres anys. Després dels tractaments, el vaixell tornarà a Barcelona i formarà part, com a peça molt destacada, de les col·leccions del Museu d'Història de la Ciutat.

Informació publicada al diari Avui.



Foto: Sr.Font




La Fraternitat de nuevo en marcha


Desde que se inauguró la biblioteca La Fraternitat todos esperábamos con ansia ver como la fachada de entrada de la calle San Carlos recuperaba por fin su antiguo esplendor. Finalmente eso ha sucedido este mes de abril y la biblioteca vuelve a lucir como siempre habría debido y de paso ha ampliado su espacio para dar más servicios a los usuarios con ansias de lectura.
La calle San Carlos es muy especial y seguramente sería el eje cultural de nuestro barrio si todas las posibilidades que ofrecen los diferentes edificios que se muestran a su paso fuesen convenientemente utilizadas. Edificios como la Farmacia o Can Solé que albergan negocios dan paso a la biblioteca y a edificios originarios o históricos como la casa donde vivió Tomas Garcés, en declive total, o la sede del Bar Nacionalista i de Joventut dónde era habitual ver a Papasseit.
Es una lástima que edificios tan singulares, que nos acompañan durante toda esta calle hasta llegar al Centro Cívico, estén a veces pésimamente conservados. Suponemos que tarde o temprano se acabaran rehabilitando esas fachadas. Esperemos que si…